Quan vesteixes la bèstia amb l’arreu
Per tirar del carro menor
És quan l’agulla que sosté el cel
Que derrueix per baixar el teló
Pots creuar els set mars
Transfigurar la realitat
La foscor ens enterrarà
A tots per igual
Un cop canviat el rumb marcat
No hi ha prou llard per amerar el ble
I mantenir la flama de l’alè
Cavalcant els camis de la vesània
Sota el jou dels 7 arcs
S’hi amaga desesperació
El trànsit té un únic sentit
El joc dels deus no està en nostres mans

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /