Caue canem

Qui ha fet la verema pel Cavernet Sauvignon que presidí el sant sopar on decidireu vendre el món? Els soldats del vostre taulell de risc, qui són? D’on brolla la sang a cada guerra a cada front? De nosaltres, el poble, que sap la sort que  té de poder emmirallar-se en tu i vol ser una amable còpia. A calat la teva copla de robatori estable  i deixa joves en la inòpia.   Ja sé que mai entendràs la problemàtica O tot o res, amotinats com a Attica el handicap és l’ètica en el teu discurs estàtic aquesta actitud no et porta enlloc perquè és erràtica cal dir que, tinc fòbia a l’Àgora, no agorafòbia que claudicar és donar més marge a aquesta escòria i la victòria té un sabor tan dolç si és compartit… somnis no son només somnis si els hi dones un sentit.   Alea jacta est, ab ovo,  hic et nunc, quid pro quo Vazili, La Pupil·la: fac totum Caue Canem, si vis pacem para bellum.   Que no hi ha un camí per la pau? Que la pau és el camí? Predica-ho a un camp de refugiats palestí. Qui tasta el verí de cada reforma laboral? Qui és la mare del xaval que està cuidant del teu jardí? Caminem sense escoltar-vos, hem hagut d’aprendre a fer-ho recupero les ganes de viure, recordant Tupac Amaru. Parlar-ho amb el Vazili abans d’escriure i tornar a intentar-ho.   Puc rimar-ho, sobren profetes, està escrit no posarem l’altra galta, Balta vine amb el teu sèquit pànic, ni el Crit de Munch és tan simbòlic si tanquem els punys, la imatge et provocarà un còlic. Jo dic sabotatge i sona més fort que “pau social” per qui no entén que a tu només et cal dir que passin l’escombra la por, la força i l’ordre són el vostre aval però si caminem per la foscor no tenim ombra.   Alea jacta est, ab ouo,  hic et nunc, quid pro quo Vazili, La Pupil·la: fac totum Caue Canem, si vis pacem para bellum.   Cogombres amb La Pupil·la. Us preparem pel ball perquè a la tomba no us emportareu el nostre patrimoni. Només el poble salva el poble, i tu pots mirar-te al mirall si vols que et presenti al dimoni. Que ressoni a tots els pobles i ciutats venim armats amb líriques, combats no teories cíniques ja saps, ens piques però no ens quedarem parats serem estrictes, no acatarem finals agònics.   Per això no vull ser res.  Els patètics anhels de tants que creuen no haver triomfat pels pèls que encara no he entès… No vull ser ningú més que part d’un tot revoltat apartar el teu alè fastigós al meu clatell clavat dic, guerra! Si els somnis col·lapsen, guerra! els que es relaxen perden les arrels de la terra,  s’esquerden els murs de l’imperi a cada guerra.  A terra! La pau és a tocar arreu de la terra.   Alea jacta est, ab ouo,  hic et nunc, quid pro quo Vazili, La Pupil·la: fac totum Caue Canem, si vis pacem para bellum.