Convençut que els anys pesen t’has negat a escriure històries,
Es dissimulen al teu rostre entre arrugues i relleus.
Descendència i companyia creixen, parlen i et reclamen,
I avui et pregunten sobre tu, el d’abans, el que no es cansava mai,
Guimbant, cridant ens deies…
Cau-te, enriu-te’n, explica-ho al vent.
Cau-te, enriu-te’n, crida-ho al vent.
Que ningú s’endú les pors, només volen per
Creuar fronteres i records.
Fa massa temps que carregues impaciència i mals moments.
I avui vull dir que l’esperança se m’escapa,
Al veure que erets tu qui abans de tot,
Cridant, guimbant ens deies…
Cau-te, enriu-te’n, explica-ho al vent.
Cau-te, enriu-te’n, crida-ho al vent.
Que ningús s’endú les pors,
Només volen per creuar fronteres i records.
