Cau la neu de floc en floc.
Mentrestant que a fora neva
contem qüentos, vida meva,
prop del foc.
Contem qüentos fins al dia;
jo en sé tants, que te’n diria
tot l’hivern sense parar,
de reis moros i princeses,
de castells plens de riqueses
que una brívia sol guardar,
de donzelles encantades
i de bruixes i de fades…
Cau la neu de floc en floc
Mentrestant que a fora neva
contem qüentos, vida meva,
prop del foc.
Vols aquell de la fadrina
que el gegant que la pentina
sos cabells compta un per un?
O el d’aquell difunt en pena
que al remor de sa cadena
va cridant escala amunt:
“Marieta, oh Marieta,
ja só a l’última escaleta…”?
Cau la neu de floc en floc.
Mentrestant que a fora neva
contem qüentos, vida meva,
prop del foc.
O tal volta prefereixes
aquell altre que coneixes
d’una nina i un galan,
que tornats dos orenetes
se murmuren amoretes
a les barbes del gegant?
Ah, traïdora, ja ho sabia
que era aquest el que et plauria.
Cau la neu de floc en floc.
Mentrestant que a fore neva
contem qüentos, vida meva,
prop del foc.
