La sorra humida
Ha fet de llit el nostre amor d’un dia
I l’ha amagat pels racons
Amb teranyines de foscor
Desitjant que per miracle
La primera llum de l’alba
No s’emporti el seu tresor
I tu que em mires
I veus com ens fonem de mica en mica
I em dius: -amic, abraça’m fort
Dóna’m ara tot l’amor
Fem que l’última abraçada
Se l’endugui alguna onada
Sento com la nit es mor-
I què en farem del nostre amor
Si és tan fràgil com preciós
Si és com un castell de sorra
Que s’enfonsa en el meu cor
I què en farem del nostre amor
I què en farem del nostre amor
Que amagat entre les roques
Neix de nit i mor al sol
Si es fa de dia
I la nit se’ns escapa avergonyida
Diga’m adéu a poc a poc
Dibuixant el teu record
Caminant vora de l’aigua
Deixant que l’escuma blanca
T’emboliqui en un petó
