Surto amb les vambes de sempre,
vaig sol repassant la vorera.
Tranquil em paro i miro un grafiti
d’un zombi que em diu que somrigui.
Els anys a mi mai m’han fet savi,
per això torno a provar fins que calgui.
M’he fet a dins meu una caseta
he posat cap a tu la finestra.
I vec de lluny quan era jo,
quan he perdut i quan dolor.
No em queixo per estar millor,
vull tenir als meus de sempre a prop.
Jo em lio tant tu veus el món,
jo parlo massa tu em dius no,
jo gasto el temps tu ho fas a fons,
jo dic quin drama tu ho fas dolç.
M’he sentit diferent a la resta,
he volgut escapar de la roda.
Em perdo a vegades, no trobo les paraules, no sé si a algú li sona.
Fer-me gran i mirar on vaig caure,
hi ha un espai entre jo i les ombres.
Mirar el sostre m’agrada, mirar-lo junts m’agrada més.
I vec de lluny quan era jo,
quan he perdut i quan dolor.
No em queixo per estar millor,
vull tenir als meus de sempre a prop.
Jo em lio tant tu veus el món,
jo parlo massa tu em dius no,
jo gasto el temps tu ho fas a fons,
jo dic quin drama tu ho fas dolç.
