Set vaixells deixen Marsella
per anar a la ciutat d’Orà:
els uns tiren cap Borrasca
i el camí dret va faltar.
Al capdavall dels nou mesos
varen acabâ ‘l menjar.
Perduda, bé l’han perduda,
la carta de navegar!
Ohà! ohè!
que’s perd la carta.
Ohè! ohà!
carta de navegar.
Nou mesos corren per l’aigua
sense la terra trobar.
Ja se’n juguen a palletes
qui primer s’han de menjar:
el patró de la galiota
palla curta va estirar.
Ja desenveinen l’espasa
per el patró degollar:
Ohà! ohè!…
Nostramo se’n treu la seva
per sa vida defensar.
-¿Qui serà l’atrevit jove
que la vida em salvarà?
El més petit va respondre,
aixís que’l patró ha acabat:
-Jo seré l’atrevit jove
que la vida ‘us salvarà.
Ohà! ohè!…
-Puja amunt, atrevit jove:
dalt de l’arbre has de pujar.
Quan és a mig arbre mestre
ja se’n posa ell a plorar.
-Què cantes tu, atrevit jove?
Per què et poses a plorar?
-Veig els turons de Marsella,
i les senyes de la Ciutat
Ohà! ohè!…
