I en aquest pati bonic,
sent el mar escardassar-se,
i ara vinc i ara m’en vaig
amunt i avall i mai no es cansen.

Mai no es cansen els meus amics
mai no perden l’esperança
i l’esperança de ser ells
i per això son cor batega.

I un gat negre amb ulls de vidre
i un gos coix
fent-la petar
i famílies de gavines
lluint el seu vestit blanc
les palmeres, atzavares
i en el fons el blau del mar.

I és per lo m’és entranyable
i és el barri més bonic
un xic blaus un xic antics
el carrer de l’esperança.

i ara vinc i ara m’en vaig
amunt i avall i mai no es cansen.

Mai no es cansen els meus amics
mai no perden l’esperança
i l’esperança de ser ells
i per això son cor batega.
I mai ningú no hi ha pogut
saben bé per on naveguen.

I un gat negre amb ulls de vidre
i un gos coix
fent-la petar
i famílies de gavines
lluint el seu vestit blanc
les palmeres, atzavares
i en el fons el blau del mar.

I és per lo m’és entranyable
el barri els meus amics
un xic blaus un xic antics
i mai no perden l’esperança.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /