Caramel·let

Un camp de blat, una rosella,
jo conduesc però no tenc carnet.
És com un somni on ses espigues
a banda i banda se mouen amb so vent.
Estic, estàs, tu me fas tornar boiet,
ets es meu caramel·let.
Es sol se pon, sa nit traspassa,
dins sa pinassa sa platja torna bosc.
Mos decidim i anam a omplir es gavatx,
tot lo que dius jo sempre ho faig.
Estic, estàs, tu me fas tornar boiet,
ets es meu caramel·let.