Jo que sempre he estat de decidir
a cara o creu el meu camí
que hi faig aquí?
Jo que sempre he estat d’improvitzar
de no pensar mai en demà
que m’ha passat?
Jo que creia tant en l’atzar
però com pot haver fallat
Ara passo
pels carrers per on anàvem junts
Pels carrers
per on ens hem perdut
Mhh
Puc deixar-ho tot i anar tranquil
dient ‘tot be’, i potser així
serà senzill
Que hi ha nits que et busco pels avions
vindria, però volar em fa por
tot em fa por
Jo que ho creia tot controlat
però com pot haver fallat
Ara passo
pels carrers per on anàvem junts
Pels carrers
per on ens hem perdut
Mhh
Escoltarem cançons
direm adéu a totes les contradiccions
potser riurem ai, de veritat,
si tu m’ho haguessis dit abans!
potser sabrem que és el final
però ho pensarem al cap dels dies
com quan acaben els bons llibres
Ara passo
pels carrers per on anàvem junts
Pels carrers
per on ens hem perdut
Mhh
