en una butaca d’un tren
miro enfora de costat
el paisatge es perd
com una veritat fugaç
el paisatge es perd
i jo em perdo amb ell
el paisatge es perd
i jo em perdo amb ell
digue’m mentides
vull veure-les als teus ulls
com si anéssim cap enrere
lluny del seu abast
lluny de tot abast
i viure en un altre temps on tot era
com abans, com abans
un cop més ens trobarem en el passat
escolto com cauen les gotes
i reflexen la nit
en el capvespre i la fosca
un lloc des d’on seguir
en el capvespre
un lloc des d’on seguir
en el capvespre
un lloc des d’on seguir
busco un refugi
vull trobar-lo en els teus ulls
com si anéssim cap enrere
lluny del seu abast
lluny de tot abast
i viure en un altre temps on tot era
com abans, com abans
un cop més ens trobarem en el passat
un cop més ens trobarem en el passat
