Espòs:
-Plega tes fredes ales vent del Nord
vine, aire del migdia,
l’aroma del meu hort
fluesca per l’hermosa rodalia. [4.16]
Filles de Jerusalem:
-Aqueixa qui és
que retxosa puja,
com pluja pel cel
l’aurora que apunta,
brillant com el sol,
bella com la lluna,
terrible com brau,
exèrcit en lluita? [6.9]
Espòs:
-Jardí tancat
ets tu, esposa aimada.
Jardí tancat, fontana segellada. [4.12]
Filles de Jerusalem:
-Aqueixa qui és
que retxosa puja,
com pluja pel cel
l’aurora que apunta,
brillant com el sol,
bella com la lluna,
terrible com brau,
exèrcit en lluita?
Espòs:
-Fins que fugin les ombres de la nit
i s’esbadelli el dia
aniré a la collada de l’incens
pujaré a la muntanya de la mirra.
Filles de Jerusalem:
-Aqueixa qui és
que retxosa puja,
com pluja pel cel
l’aurora que apunta,
brillant com el sol,
bella com la lluna,
terrible com brau,
exèrcit en lluita?
Esposa:
-Mon estimat és per mi
(i) jo só per mon Estimat
qui entre lliris son ramat
pastura cada matí.
