Treballant de sol a sol
i cantant de bona lluna
confortem qualsevol dol
i cridem a la fortuna.
Arrossars i llacunes
i ocells s’hi fan lo niu.
Canta l’illa de Buda,
entre la mar i el riu.
Canta l’illa de Buda,
entre la mar i el riu.
Les aigües van i venen
i la terra somriu.
Pels camins hi ha ginesta,
quan ve la primavera,
pels camins hi ha ginesta
i en lo camp ben sembrat
cantarem a la festa.
És sabut del qui canta
tindrà vida i salut.
És sabut del qui canta.
I té una altra virtut
també els seus mals espanta.
Un vell savi ho va escriure,
diu la veu popular,
un vell savi ho va escriure,
que una terra on se canta
és bona per a viure.
Se pot viure millor.
En jotes i fandangos
se pot viure millor.
No hi ha res que no pugue
arreglar una cançó
