Homes i dones que esteu asseguts a les trones,
dignifiqueu vostres seients,
que el poder no us posi un tel a la vostra ment.
Ja que sou on sou,
que no haguem de recordar-vos tan sovint,
que aquí a baix també hi ha persones, no un ramat de ximples i estúpids.
Homes i dones que esteu a dalt de tot,
ens vau donar un tros de pastís podrit pensant-vos que ens faria bon profit.
Homes i dones que heu dilapidat nostres jornals.
A vegades no sabem ben bé ni qui sou però cremareu tots a l’infern.
Ara sortirem tots al carrer.
Amagueu-vos poderosos si no ho heu fet prou bé.
La paciència del poble és limitada i no tenim res a perdre-hi aquesta vegada.
