Tens cinc casaments a les espatlles
cinc divorcis i vuit néts
tu si que has donat batalla.
No t’acostumaràs mai a viure de la nostàlgia
de retalls de diaris, de cançons oblidades.
Càndida, era esgotador
atabalador, era demolidor,
ser una estrella de televisió.
Càndida, era massa fort,
però ara vens la teva mort
a una revista del cor.
Ja tens temps pels teus fills
des que no vas tan atrafegada.
Ja no hi ha viatges a Paris
però tu tan ben pentinada.
Ningú de tu no vol saber res
no hi ha sessions fotogràfiques
ni sopars a Maxim’s
ni fotos a les portades.
Càndida, era esgotador
atabalador, era demolidor,
ser una estrella de televisió.
Càndida, era massa fort,
però ara vens la teva mort
a una revista del cor.
Et poses lentament cremes a la cara
que el setè estirament de pell ja per enlloc s’aguanta
el temps no t’ha perdonat no t’ha donat cap treva
és l’únic que no has subornat amb la teva cartera.
