Tu vas ensenyar-me a saber fer baixar
aquest núvol dens que té tant per plorar.
Tu ets part d’aquest cel que tothom pot mirar,
una guia per demà, cançons per caminar.
Tu m’has trencat la veu, m’has fet emocionar,
tu m’has fet treure tot el que no vaig saber plorar.
Dins meu un altaveu no ha deixat de sonar,
m’has posat sobre la taula un llapis que es desfà.
Tu has fet que la meva foscor serveixi per plantar,
m’has ensenyat les eines per poder fer el meu menjar.
Tu m’has pujat a un escenari i ja no sé baixar,
tu em fas escriure avui tot el que cantaré demà.
Tu m’has fet tatuar-me tot el que m’ha passat,
jo t’he fet moltes preguntes que no has contestat.
Jo buscava en tu la meva veritat,
m’has arrencat el paper en blanc, m’has fet aixecar el cap.
Mira el que passa fora per entendre el que tens dins,
m’has donat un mantra per viure als laberints.
Si no t’hi vols perdre, no en vulguis sortir,
la vida és aprendre a viure en un etern camí.
Tu vas ensenyar-me a saber fer baixar
aquest núvol dens que té tant per plorar.
Tu ets part d’aquest cel que tothom pot mirar,
una guia per demà, cançons per caminar.
Cançons per caminar, cançons per caminar.
[Elane] Cançons que carrego a l’esquena, que es perden en una llibreta.Què seria de mi si no t’hagués trobat, valia la pena l’espera.
Ara tinc la vida feta, llàgrimes plenes de cendra,
amago tresors de paper i els guardo per mi en caixes de pedra.
Que, si la vida se’m trenca, tu pots indicar-me el camí,
i tornes a encendre la vela, i torna a donar-me el llumí.
Emplenes de pols i misèria, m’aixeques i em fas tocar a terra,
emplenes d’amor i de guerra, balles al compàs del meu pit.
Tu ets la veu de l’àvia que encara ressona en mi.
El plor amb el que vaig néixer, un cant sense fi.
La vida és aprendre a viure en un etern camí.
