CANÇÓ JUGANERA 2
Uns per por i altres per pena
Farem del món una gangrena
Desescric tot el que escric.
Ones que vénen, mar que s’allunya
Em preocupa el meu cul. A còpia, de matar la cultura, s’ha cregut ser la pròpia, i sense cap mesura diu que ell és el cultura.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Un home reparteix fulls clandestins.
Sé treballar amb dues coses: amb el martell i la corbella.
Verd el Cel i fresc l’estiu.
Gairebé no comprenc perquè la gent, quan em veia pel carrer, em cridava: progresiste!
Plourà demà, amor meu? No ho saps, veritat? Pobreta!
Sopars de duro.
Em creureu mort, jo no hauré mort: faré vacances.
Qualsevol dia impensat us tornaré a emprenyar.
Encara dura la vida dura, doncs altre cop de part dels bons, segurament, com sempre passa, els hi diran que som dolents.
Tot aquest món ja és ben divertit.
Fins i tot al bar una cerveseta.
Ara tots som col·laboradors de tal empresa o empreseta.
A tu t’han dibuixat, jo trenque la ploma. A mi m’han fet ple d’odi, a tu t’han fet de goma. Va com va.
Ja estem fins dalt del cap.
Començaré a escoltar-vos quan, de veritat, no tinga l’home reixa ni caritat.
Fins a l’hora dels beneficis. Llavors tu ets qui ets, i aquell aquell, i jo només sóc jo, i el teu ventre és igual que el d’aquell esclau.
He nascut! Gràcies! M’han donat de menjar! Gràcies! M’han donat de beure! Gràcies! M’han portat a l’escola! Gràcies! M’han donat un treball! Gràcies! M’he cansat! De res!
Plovia aquell dia, perquè vull.
Sí, senyor. Re sí, senyor. Re contra sí, senyor.
Cante la vida, sí.
Tot comença en un mateix.
Tot era de tothom, perquè vull, perquè tot és de tots.
Tot és normal i maco, i el poble resta en pau, au!
Vull parlar amb l’alcalde i dir-li que tinc fam. Que la gàbia és petita. Jo necessite espai.
Un moment no ens precipitem, primer pensem.
M’aïllaran dient que m’he aïllat. Diran o diuen, que ja sóc acabat.
Jo sóc l’artista, el cantant, el pallasso.
Per uns, pollet. Per altres, una fera.
Com bé veureu, no arribe a l’1.70.
No sóc amant de llepar. No tinc déus.
Sóc qui sóc, si vols veure’m em veus. El meu treball el demostre com puc. I tan com puc em done tot a ell. Millor, pitjor, el judici ja és vostre.
Veig el blat més tendre que madur. Veig qui mana segur.
El món no avança, gira.
Bon vent, i barca nova!
No me’n vaig, sóc qui torna.
Quina és la porta que s’obre sense pany? Quantes persones et reben sense engany?
Uns per por i altres per pena
Farem del món una gangrena
EL DILUVI
En Joan s’ha suïcidat!
Que: En Joan s’ha suïcidat!
No es preocupe, senyora,
això ja sol passar.
Una bomba al carrer!
Han robat el meu Banc!
Una bomba al carrer!
No es preocupe, senyora,
això ja sol passar.
Passa això i més
i més i més.
I encara passa poc
i poc, i massa poc.
No es pot seguir igual
des que neixes fins que mors.
Vostè d’això no en sap res.
No és jove i té molts diners.
i més, senyora, i més!
