Que fossis tu una rosa jo credeva
Que fossis una rosa complida
Ma ses sempre llavor i no ‘l veieva
Una llavor de rosa no grillida
L’escriure i lo cantar ajuda a viure
La serenada vol més aspra i crua
I sens parlar clar se pot diure
Amb rima curta, llonga, molla i dura.
I la questió és una enculcadura
Ahi ahi com’és la cosa dura
És dura la questió la questió de aqueixa cosa
Ahi planta sense espina i sense rosa
Ironica questió sense importància
Patetica rivelació d’orror
És per despit que me canta el cor
Cant una cançó sense importancia
Tanta marganta quasi com l’amor
És la sensació que so provant
Pensant i ripensant so pensant::
Per anar drets, sem anant torts.
Tots los animals de la terra
Tots porten al cor part selvatge
Si trobaria la part mia malvatge
Avui mateix vos prengariva en guerra
Nous programmes, noves teories
Neixen de nit i morin de maitì
Mos sem prenint joc de la vida
I amb a la vida no se juga així
I cau la rima cau la cançó
I cau lo campanil de Santa Maria
Però no fem caure l’ultima il·lusió
Tenim-nos l’esperança encara un dia.
