Tot volant els nobles
volarem palaus,
Bo i volant cadenes
volarem esclaus,
I quan ja sols falti
pel que ens proposem
que volem nosaltres,
també volarem.
Tsar, torna endarrere,
mira que som molts,
qui no vulgui pols,
que no vagi a l’era.
No hi valdran Sibèries,
no hi valdran botxins,
qui no surti a fora
prendrà mal a dins;
lo món fa tentines,
lo pobret ja és vell,
ai, quin terratrèmol,
ai, quin capgirell!
Tsar, torna endarrere,
mira que som molts,
qui no vulgui pols,
que no vagi a l’era.
Quan no hi hagi homes,
no havent-hi nacions,
no hi haurà trompades,
no hi haurà raons;
puix no pot curar-les
ni poder ni llei,
sols la dinamita
és lo gran remei.
Tsar, torna endarrere,
mira que som molts,
qui no vulgui pols,
que no vagi a l’era.
Minem, doncs, la terra,
desfem-nos dels béns,
la muller abracem-ne,
fem un petó als nens.
Visca res! Cridem-ne,
i mori tothom!
Au, foc a la mina!
Torroto-to-trooom!
