El dit petit del peu fa molta pena,
el dit petit del peu, crec que el perdrem,
evolutivament, les passarà canutes,
ja cal que es calci, que vénen els galindons.
L’apèndix té un caràcter rupturista,
el còccix és la cua que es perdé,
es pot donar el cas de qui té tretze costelles,
o mou l’orella amb un múscul curiós.
Totes les coses inútils d’aquest cos
són les imperfeccions que el fan d’estar per casa,
ara ja és possible moure l’esquelet,
com qui no pot parar de fer l’animal.
No pot parar de fer el cafre pel carrer.
Surt un queixal del seny per allà el darrere,
i un arrauxat dentista va i l’extreu,
allà on hi ha pèl, diu el refrany que hi ha alegria,
però segons sembla, no té cap altra missió.
M’encanten totes les coses inútils,
i, encara més, si formen part de tu,
una carícia ens posa la pell de gallina,
i, amb molt d’afecte, em veus defectuós.
Totes les coses inútils d’aquest cos
són les imperfeccions que el fan més suportable,
ara ja és possible moure l’esquelet,
sabent que en qualsevol moment pot fallar.
I no s’hi pot fer res, tot cau pel propi pes.
Ningú no en surt il·lès.
