Des del seu racó el cel escampa
un atzur de diumenge, vastíssim,
quietament.
Déu va desfent-se
en roses noves, llunyanes,
i els rossinyols de sempre…
Mira, amor, mira quin vol,
quin pregon i tebi vol cerca ma veu
en ta veu recent collida!
Hi ha més abril als teus ulls
que en aquestes ribes dolces
de la tarda.
I acabe de sentir-me l’ànima
molt propet de mi,
quasi en els teus llavis!
