De primer aquella dolcesa
de confits i aiguardent,
la galta d’una minyona
ningú dirà si és coent
ai dentetes de fadrina
dotze perles, vint i cent
ja és ben dolç això que en diuen
casament.
Us arriben les misteles
de la nit de llanguiment
són glopets i xerricades
que no venen malament
les estrelles us envejen
mig plorant i mig rient.
ja t’engresca això que en diuen
casament.
Passen dies i més dies
la cassola va coent
van sortint totes les punxes
a la flor del spensament
al llençol i coixinera
ha fet niu l’avorriment.
no és ben dolç això que en diuen
casament.
Si et don besses per olives
no ho sabràs de cap parent
si enraona amb les veïnes
vet aquí el seu parlament
per mi sí, que baladreji
per mi sí, que vagi ben fent.
ja és pesat això que en diuen
casament.
Si un pogués l’escanyaria
en que fes parlar la gent
Si un pogués tres punyalades
i amb els cadols del torrent
et fa por la sang calenta
i et fa por el penediment
ja és amarg això que en diuen
casament.
Collibé tota la vida
la salut hi vas perdent
tot el bé de casa teva
te’l fana entre dent i dent
com més anys
més males cares
i més engavanyament
quin calvari això que en diuen
casament.
Si per cas Déu se l’emporta
no faré cap compliment
que se’n vagi al purgatori
de llevador de ponent
domiré amb un clap d’ortiga
mal que sia amb un serpent
que no em vingui amb un altre
casament.
