A Masdenverge va caure un globo
i el va arroplegar lo fill de Pono.
Una xiqueta que escoquerava,
de vore el globo se desmaiava.
Ai la mare, mare, vingue ,
vingue, mare, que ho vorà
tota pleneta de polvos
per la cara i per la mà.
Les dones dien: són capellans
los hòmens dien: no és veritat.
Que això és un globo que hauran enviat
Lo senyor metge que s’ho pensava
va aixecar el globo en fum de palla.
Lo senyor Grua molt atrevit,
bufa que bufa i és va cremar el dit.
Lo senyor Mingo tot sofocat
volia aixecar el globo en fum d’espart.
Ja s’ha acabat la festa
sense vore aixecar el globo;
entre quatre l’aguantaven,
també Ximo de Bartolo.
