CANÇÓ DE LLAURADOR
Tant com estime la terra, ai mare!,
i no vull ser llaurador, ai mare!.
Jo no vull ser llaurador.
Si no hem compren un tractor, ai mare!,
que les xiquetes del poble, ai mare!,
no em volen veure amb la mula.
No vull fer verema a França, ai mare!,
Jo vull treballar ma terra, ai mare!.
Jo vull treballar ma terra.
TOT EXPLOTA PEL CAP O PER LA POTA
Ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Quan la suor del que fem,
no l’eixuga el que rebem.
Mullant d’or al qui ens la pren.
Es qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar.
Pel sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.
Ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
CANÇÓ DE LLAURADOR
I si no marxe no em case, ai mare!,
que les xiquetes fadrines, ai mare!,
no volen xicots amb mula.
Jo no et puc pas donar la culpa, ai mare!,
tu pels fills vols lo millor, ai mare!,
tu pels fills vols lo millor.
Qui és que obliga el llaurador, ai mare!,
a deixar sa mare terra, ai mare!,
per ell mil malediccions.
