Cançó de l’art immortal

Han passat els anys i el vent no s’atura;
els vorals ben plens de flors i de riu.
Riba amunt, l’enyor, l’amor, l’aventura;
riba avall t’espera la mar d’argent viu.
El paisatge és ple de belles imatges;
cels de teranyina, crepuscles incerts.
Curullen d’arreu records i bagatges
d’un ample camí. Teatres deserts
esperen la llum que els infongui la vida.
Lenta transgressió del real – irreal.
Transforma l’engany i confon la mentida,
dels llustres il·lustres no en facis cabal.
Tu fes de mirall on la vida s’amida,
escampa el teu art amb l’art immortal.