Les últimes notes del dia
escrites en un pentagrama
de tèbies clarianes
ens porten
els passos silenciosos
de la tarda.
Flassades de palla marina
són ja a l’arena adormides:
les tèbies clarianes es neguen
en platges oblidades.
Es fa tarda.
Solitàries se’n van
amb respir d’ombra
les nostres paraules.
Se’n van les barques
en files cansades
llaurant la marina.
