La filla del rei Martí
ai, ai, de mi!,
ha tornat una somera,
valga’ns Sant Pere!
Son pare que es vol morir,
ai, ai, de mi!
i morirà de plorera,
valga’ns Sant Pere!
La pubilla de palau,
valga’ns Sant Pau!
Li cresqueren les orelles,
oh meravelles!
Si les véssiu, quin sarau!,
valga’ns Sant Pau!
Llargues fins a les estrelles,
oh meravelles!
El rei plora nit i dia,
Santa Maria!
en una mar gran de plor,
que trenca el cor;
car expliquen que sa filla,
Santa Maria!,
d’amor per un ase mor,
que trenca el cor!
