Volia fer una cançó d’amor
però a les paraules no hi havia
inspiració,
no hi havia emoció.
Ara em sento el cor novell
ple de papallones i, per corona
una voladissa d’ocells…
una corona d’ocells.
Vine amb mi a la tarda
fins que no hi hagi llum.
Tot em sembla un bloc de marbre
Quan ets massa lluny…!
S´encén el foc i, a poc a poc,
una complicitat de joc.
La por ja va perdent lloc…
La por ja va perdent lloc.
Retrobo el sol, retrobo el mar,
la terra i l´aire que vull respirar!
El món em sembla millor
malgrat tot el seu dolor.
Vine amb mi a la tarda
fins que no hi hagi llum.
Tot em sembla un bloc de marbre
Quan ets massa lluny…!
