Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
Terra negra, terra negra,
llistons blancs.
Mans obertes, mans obertes
van cercant
cercles màgics
foradats, foradats.
Creus atracen, creus atracen,
cors trencats
-viva vida, viva vida
morta mort-
claus et claven
l’ull i el plany, l’ull i el plany.
Terra negra, terra negra,
negre sol.
Blanca argila, blanca argila
del teu nom:
aigua encesa
gel cremat, gel cremat.
I aquest perenne dolor
de sentir-se
sempre humà.
Pas de temps,
pas de temps, temps de pas.
