La passivitat i la resignació
S’ha instal·lat als caps de la gent són majoria
l els governs de cada nació
Recomanen austeritat, ja ningú fa
Després de tanta fe en el progrés
l encantats per les noves tecnologies
Ara apareixen lladregots i a mės a mės
La pudor de putrefacció creix dia a dia
Ordenen seny rigor i sobrietat
Volen un país de monges de clausura
Jo exigeixo que diguin la veritat
Que ja la tenim peluda i això dura
L’estat del benestar l’han retallat
I ha quedat així, com una llufa
Els que ho podien denunciar, tots han callat
La reacció del poble?: Me la bufa…
La gravetat d’aquest silenci general
És que així involuciona, es va enrere
S’ha de capgirar aquesta escala temporal
Però si no es vol germà, no hi ha manera…
Entén que tu ets tant important com un aglà
l que tot en aquest planeta encadena
que no ets res i ets tot, t’ha de quadrar
I conèixe’t, netejar-te, val la pena
Idees ja hi ha però, ai l’as!
l’ecologia i l’esperit són minoria
polític és sinònim de fracàs
Però això sí, massa, massa policia
Perquè aquesta crisi no sigui el destí
Cal trobar les paraules que trenquin et silenci
No serveix de res el dir: igual que ahir
EI canvi no ve sol, que ningú t’ho pensi
Jo vaig perdut com tots, però tinc clar
Que la lluita és la vida i viceversa
l ho predico i aprofito per cantar
Que de tant estirar, la corda està massa tensa
Amb rodes de molí fan combregar
Ens prenen per idiotes miserables
la por, la por, la por t’ha d’enterrar
O acabarem creient en els diables
Les promeses quan són paper mullat
Se les endú el vent com fulles mortes?
Apliquen un remei que és pitjor que l’enfermetat
Diuen: Podeu entrar… Sense obrir portes
De la ràbia l’audàcia i la febre jo sóc
Dic no a la docilitat domesticada
Prefereixo anar a poc a poc
Que per no res suar la cansalada
Que vivim més que abans és cert perquè és un fet
Però l’important és com, per sobreviure,
Robar, presó, robar, pot ser distret
La estimada vida, plorar i riure
Tant de bo que aquesta cançó conjuntural
No tingués raó de ser, els ho asseguro
Que li faria amb alegria un funeral
Però les coses són com són i un no és de suro
Però les coses són com són i un no és de suro
