Com la boirina que s’aclofa
quan ve la nit,
o com la rima d’una estrofa
sense sentit;
com una cinta de coqueta
en un mirall,
o com el vol d’una oreneta
sobre la vall;
com una mica de música
quan ve la son,
o com la molsa que a la pica
cria la font;
així t’escau la melangia
tan dolçament;
que per rendir-me no et caldria
més ornament.
