Que sempre puguis veure l’horitzó
ben lluny i que els vents de ponent no
t’assequin el pou de les paraules.

Et queden només
el paisatge dels teus ulls
i la llengua de la teva gent.

Ho veuràs quan trepitgis   
per camins de tarda,
els solcs que han deixat
les mans d’aquesta terra.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /