Som el tronc que encén aquesta flama
perquè són masses les bales que ens faran caure
i quan un poble no es calla
No es rendeix i aguanta la batalla
Som el tronc que encén aquesta flama
perquè són masses les bales que ens faran caure
i quan un poble no es calla
Tot malament, molt temperament
foc decadent, fa calor de valent
sento que pesen les cadenes
sonen alarmes i sirenes
Obrint pas trencant ciment
sota la terra buscant aliments
la consciència és la meva riquesa
ja fa temps que la vida és plena.
S’obre una porta a l’univers
sé que no he de patir per res
ens perdem si correm de pressa
caminar lent gaudint de la pena
Ja no cauen els anells
sobreviure és el primer
lo de més son luxes i festa
ben carregada la ballesta
Per mi la música i foc i pur sentiment
Un bon espai per la lluita i el raonament
Una manera d’expressar-ho molt intensament
Immortalitzant les ànimes incandescents
Som una illa amb palmeres al vell oceà
Els cocos roden cap a l’aigua volen bossejar
Per les onades i corrents podran viatjar
faran d’un lloc desconegut la seva un nova llar
No hi ha got mig ple, ni tampoc mi buit
bec de la Font de la vida i cada dia un nou ensurt
Fingir estar ben serè, però vaig volant peli núvols
lo veig res a 3 metres entre galàxies i cúmuls
La Terra on viurem , és la que sempre trepitgem
la pachamama ens cuida però encara no ho entenem
Volcans en erupció per la pressió del món intern
Entro en depressió per l’erosió del subconscient
l’energía que desprenem, es lliure i viatja nua
És com un cometa quan deixa una llarga cua
El miratge s’atenua s’allunya i desapareix
No s’habitua reconèixer l’ànima de si mateix
Som una illa amb palmeres al vell oceà
El cocos roden cap a l’aigua valen bossejar
Per les onades i corrents podran viatjar
faran d’un lloc desconegut la seva una nova llar
