Enmig d’aritges i d’arbres
si no em mostres la llum,
com veuré per on camines?
Camí perdut, camí perdut, camí perdut…
El carrer de l’alegria
on passejava amb tu
ara em sembla un miratge!
Camí perdut, camí perdut, camí perdut…
A l’entreforc de la pensa
fan teranyines de fum
temença i gosadia!
Camí perdut, camí perdut, camí perdut…
La pols densa cega el somni,
esborra el sender confús,
com hi trobaràs sortida?
Camí perdut, camí perdut, camí perdut…
– Fermau la nau, vora del mar,
puis la donzella son bé ha trobat.
