Camí cap al sud

Estic sola aquí, sense res a fer,
somiant per les teulades,
una mica sola i arraulida, però tranquil·la i decidida
a trobar l’essència de la vida,
col·locant tots els somnis
en el mateix centre de la meva
història profunda i viva.
Aniré a cercar la llum del dia,
caminant per les senderes.
trepitjant la terra allà on vull viure,
que és aquesta terra meva,
obriré el meu cor a les persones
que són tendres i sinceres
i aniré cap el sol que il·lumini la meva estrella.
Camí cap el sud, de la pluja tropical de la locura,
de la fuita cap endavant sense mesura,
obrim la porta, nit sense lluna.
Camí cap el sud, de la calor
amb el color de l’aventura
rere el foll que sap cantar-li a l’hermosura,
obrim la porta fada nocturna.
Fa temps va contar-me un calendari
que per lo antic era molt savi,
que el viatge llarg i necessari
es fa sempre dintre teu
i ara que no tinc por dels adéus
partiré sense equipatge,
sols amb l’alegria i el coratge
que duc dis aquest cor meu.