Les veus passen pel pont.
Les veus corren pel món
i quan agafes el son,
t’acaricien el cos.
I calmen feres, si les esperes,
quan la nit atrapa el sol
i creen cercles
que allunyen el que et fa més por.
Cantaven alhora que ho feia el vent
i quan venia el vespre movien les ments.
Fan fora les bèsties que
reposen al teu llit
resolen problemes i
desfan el nus del teu pit.
I calmen feres, si les esperes,
quan la nit atrapa el sol
i creen cercles
que allunyen el que et fa més por.
Cantaven alhora que ho feia el vent
i quan venia el vespre movien les ments.
Canto a la mar que vinguin a parlar-me
totes les ombres que no em fan patir.
Parlo a les llums que vinguin a guiar-me.
Crido a les veus que em fan el cel més clar.
Cantaven alhora que ho feia el vent
i quan venia el vespre movien les ments.
