Com la cera que es fon
i es belluga sensual com l’arena ho fa al desert
acaricies l’aire i la terra on navegues
que estimes, que ets.
Ets aigua i fos calhora
càlida humitat vols delir-te la flama
que no et crema
que no t’evadeix.
Estimes l’amagatall com a la terra i l’aire
i et dibuixes transparent
i això et fa clara
i no ho vols i hi ets.
