Benvolguda senyoreta,
si em permet una estoneta,
vull convidar-la a gaudir d’un món millor.
Vol un cafetó? Un cigaló?
O prefereix un puro del senyor?
—Oh… no!
És més negre que el petroli
i és tan fosc com el carbó,
però el seu sabor ha fascinat la població.
La senyora i el senyor
no perdran mai l’ocasió
de gaudir d’aquesta tradició:
cafè, copa i puro!
No molestis la veïna
amb uns roncs de bèstia alpina.
Pren-te aquesta vella medicina:
venerada i divina cafeïna!
No t’adormis al volant,
que et volem ben fort i gran!
Si el que necessites és un còctel d’emoció,
amaneix-lo i gaudeix d’un cigaló!
Ens rendim a aquesta aroma,
ens excita i no és cap broma.
El poder d’aquesta feromona
ja transforma la gateta en lleona!
Si voleu rejovenir,
feu-ne un glop de bon matí.
Però si allò que us manca a la vida és la passió,
amanir-lo amb un licor serà el millor!
Però de sobte sense avís ni cap sospita
la cendra del senyor cau mica en mica.
La senyora s’ha posat feta una fera
amb el puro del senyor sense trempera.
No ha parat fins a trobar l’explicació:
doncs resulta que el senyor, per error o convicció,
ha sucat el seu gran puro dins d’un altre cigaló!
És més negre que el petroli…
Cafè, copa i puro!