Hem après a somriure
-reconec que em va força bé-
els pols a l’inrevés.
Som menys incandescents.

No era això.
Digues perquè he d’apostar.

Podats, amb mala sang
i llibres, politges i zel.
Un cub des d’on somiar
un univers quadrat.

No era això.
Digues perquè he d’apostar.

Alcem tots els punyals,
donem corda a tots els radars,
seduirem l’enemic
amb lletres orientals.

No era això.
però aquest cop no vull triar.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /