Podria recordar-nos al mirall,
fent de tu i de mi un tros de glaç.
Podria regalar-te cada instant,
i escriure una història a cada pas.
Cada nit,
el silenci omple els carrers
amagat a dins el llit.
Cada nit,
tornes sempre en bon moment,
fent del mal un gran oblid.
Podria ser el que volgués amb tu,
per fer de lʼesperança un tros llum.
Podria imaginar-nos molt més lluny,
i fondre les paraules amb els ulls.
Podria regalar-te cada instant,
si em deixes caminar al teu costat.
Serem la mirada que parla i no crida,
serem la veritat que no diu cap mentida.
Serem com la nit que sʼencén amb el dia,
el desig que no vol tornar.
Cada nit,
el silenci omple els carrers
amagat a dins el llit.
Cada nit,
tornes sempre en bon moment,
fent del mal un gran oblid.
Podria ser el que volgués amb tu,
per fer de lʼesperança un tros llum.
Podria imaginar-nos molt més lluny,
i fondre les paraules amb els ulls.
Podria ser el que volgués amb tu,
per fer de lʼesperança un tros llum.
Podria imaginar-nos molt més lluny,
i fondre les paraules amb els ulls.