s’ha acabat el dia damunt la ciutat
com un vell dipòsit poc a poc buidat
la vida s’esgota, la vida s’adorm
poc a poc s’oblida, poc a poc es fon
sols la nit s’escampa i un antic ritual
de silenci i somni, de perduts fanals
dintre la blavor del carrer desert
l’entelada llum, el luxós porter
la porta de fusta, peça vertebral
deixa entrar corbates, cuida la moral
cabaret d’esquerres on es viu l’encís
de trobar el ferment d’aquest nou país
en la nit humeda que es fica al cervell
un home, una dona i un cotxe vermell
al davant s’aturen, vint-i-un botó
cabaret d’esquerres obra el seu baldó
caminant s’acosta el vell venedor
el cistell a terra ofereix la flor
aquí tens vint duros, dona’m tot el ram
encara en vols més, calla mort de fam
vés i no molestis, prou que ja has guanyat
no vull escoltar-te, a prendre pel sac
la porta ja s’obra, la remor que surt
els senyors ja entren, s’ha tancat l’embut
sols queda el silenci, el luxós porter
el cotxe vermell, el gelat carrer
venedor nocturn que oferia flors
se’n va carrer amunt, se’n va poc a poc
cabaret d’esquerres que celebra el juny
amb flors de vint duros, quedes lluny, lluny, lluny
