Busca’m a l’Empordà

On el sol neix discret
sempre besant la mar,
on et desperta encara
la veu cansada
d’un campanar.

On el vent ha marcat
un tarannà a la gent
a cops de tramuntana,
així és la plana
que em fa content.

Perquè si em vols trobar,
busca’m a l’Empordà.

Busca’m a l’Empordà,
d’indrets salvatges,
prop d’una platja,
que el meu poble viu cara al mar.
Busca’m a l’Empordà,
racons d’encís,
barquejant per les cales
enamorades
del blau marí.

On el mar és de casa,
busca’m a l’Empordà.

On el sol pinta el cel
abans d’anar a dormir.

On la paraula és noble,
així és el poble
que em fa fruir.

On la tenora és
signe d’identitat.
On la terra demana
una proclama
de llibertat.

Perquè si em vols trobar
…