Avui fa un dia clar i fosc,
he vist els bolets sortir mig morts,
la farigola ja no fa aquella olor,
he vist les granotes saltar amb por.
Un pit-roig em mira del balcó,
diu que en mi ha vist la serenor,
les fulles m’aplaudeixen, no hi ha tremolor,
els animals s’ajeuen amb el meu so.
La densitat del cos de la por engruna a l’home savi,
torna a ser pols,
malgrat això, sent les estrelles.
Bunagaia, màgic del bosc,
follet de la ginesta, del mar que dorms,
abraçat al Gajumaru.
Avui, l’endemà ja crema al foc;
avui, el pes d’ahir ja cria malves a l’hort.
L’ara i aquí ens manté rectes i forts.
Imperfectes éssers humans,
tothom fa el que pot.
La densitat del cos de la por engruna a l’home savi,
torna a ser pols,
malgrat això, sent les estrelles.
Bunagaia, màgic del bosc,
follet de la ginesta, del mar que dorms,
abraçat al Gajumaru.
