Buit i culpable, al peu de la muntanya,
comença un nou dia i és com un petit final.
M’he passat la nit jugant amb daus trucats.
Aplegant amics amb qui no hi pots comptar.
Torna’m l’alegria, agafa’m de les mans.
Petita, bonica, endu-te’n els meus mals.
Torna’m al racó d’on un dia vaig fugir,
ajuda’m a oblidar les coses sense sentit.
Em sento buit com un estel llunyà,
com un ocell que no troba un arbre on parar.
Torna’m al racó d’on un dia vaig fugir,
ajuda’m a oblidar les merdes sense sentit.
Em sento buit com un estel llunyà,
com un ocell que no troba un arbre on parar.
