L’invent del Balcó
una bona eïna de distracció.
Embadalir-se amb els geranis
un pecat per als més foranis.
S’allarga l’estiu, com el matí dins aquest niu,
punxes de llum creuen el vitrall rústic
clavant-me i ensorrant-me en aquest jaç…
En pau, en silenci, de res em sento capaç.
i arriba del mateix cau
l’esguinz del moment idílic…
sonant com les campanes acabada l’hora de patI, em crida a seguir el fil que comença el dia.
Alguns, alguns somiem a rem a la vida…
Alguns, alguns ens deixiem endur
per un simple vol de mosca…
Quan… quan no podrem
deixar per després el que començem?
Aptes o no som bucòlics per naturalesa,
sino fans del nostre entorn:
científics empírics de la nostra empresa.
