Brau mariner ve de la guerra,
tot mal vestit, tot malgirbat.
– Brau mariner, d’on has tornat?
– Mestressa, jo vinc de la guerra,
porteu l’ampolla de vi blanc
que el mariner beu tot passant.
Brau mariner comença a beure,
comença a beure i a cantar,
la dona el plor no pot callar.
– Per què ploreu, bella mestressa?
Us dol l’ampolla de vi blanc
que el mariner beu tot passant?
– No és pas el vi allò que em pesa,
sinó la mort del meu marit.
Senyor, vós que us hi assembleu.
– Digueu, si us plau, bella mestressa:
Abans teníeu tres marrecs
i jo ara n’he comptat fins set?
– Van enviar-me noves seves,
dient: Que és mort i enterrat;
i altra vegada m’he casat.
Brau mariner buidà la copa,
sense dir res, molt tristament,
i se’n tornà al seu regiment.
