Arbre aturat en la boira del món.

Mires com creixen
altes les branques del meu somni
i no t’asseus en cap.

Per qui són els meus fruits?
Per qui són els meus boscos?
El meu recer, per qui?

S’han acabat els rius.

També sóc aturat davant la teva boira:
aturat al teu cos, aturat als teus somnis,
mentre em veus créixer
ja en un cel diferent del teu cel,
en una altra pregària.

Tot ho veig, ho he vist tot.
I tanmateix t’imploro
amb la mateixa força.

Però tu reposes
mentre veus créixer
altes les branques del meu somni
i no t’asseus en cap.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /