El bonsai és fa més gran com més pode la cançó.
Sembla nan al pergamí,  però és còsmic, gegantí.

Ombra fa al sol del cel la paraula del jardí.
Hi ha un bonsai en el tinter ple de versos i raïm.

Amb el llapis  esmolat li esporgue  els desgavells.
Vull que siga primmirat i tinga forma d’ocell.

Que no embrute  la tardor del poema amb empelts.
Ni la tanca amb escrivans que no el sàpien contemplar.
Si us el deixe el cuidareu amb tisores i destrals?
O el fareu emmaltir per regar-lo amb vi dolç?

Allunyeu-lo de la mel,
 lletregeu-lo lentament.
Glop a glop creixerà el tronc
del bonsai en el quadern.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /