Amarada de nit, olor de ginesta
em vens a cercar prenyada de festa profanant el meu cau, soliu i petit m’empenys al brogit, bonica i contenta.
Em vols treure del llit, m’obres la finestra m’estires del braç, no hi ha cap protesta
al cap de vint minuts ja som dins del ball,
quin terrabastall davant de l’orquestra.
La teva mare ja no hi és,
tant de bo ara ens veiés,
per no perdre’t he vingut recuperem un temps perdut.
Sona un ritme calent, rodem per la pista
fins a tocar el cel i perdre’ns de vista
sols enmig de la gent em fas un petó,
com dir-te que no si et poses tan trista.
Et vaig veure arribar, recordo aquell vespre
fa quasi vint anys, finals de setembre
sense merda a la sang, per fi estava net
el meu moixonet, així et dèiem sempre.
La teva mare ja no hi és
tant de bo ara ens veiés,
per no perdre’t he vingut recuperem un temps perdut.
Vaig haver de partir per no fer-vos patir
com et puc explicar tot el que va passar
potser ara no cal, ja està fet tot lo mal
però torno a ser aquí, encetem un nou camí.
