Bon dia, Jordi, posa’m un tallat,
que tinc mal de cap, la nit va ser llarga,
no puc ni fumar que la gola em rasca,
i vaig sense pasta, m’hauràs de fiar.
No sé com va anar perquè jo en portava,
i de tant convidar hi vaig fer amistat.
Jo no sóc d’aquí però no em costa gaire,
i tu Jordi ja saps que m’agrada voltar.
La qüestió és que ens vam ajuntar,
i vam canviar de bar i papela de poble i de tema,
jo ja vaig notar que la gent ens mirava,
però no m’esperava el que em va explicar.
Resulta que aquest personatge
és tot un ostatge de la mala vida i no mira
als ulls a la gent de nit perquè ja està tip,
i després se’n parla massa diu que
du barba postissa i ulleres de pasta,
perquè gasta massa en bars de dones
que són de lloguer i això no està bé i no sap què fer.
Surto de festa amb el bisbe de la plana,
amb el seu cotxe amunt i avall,
anem ben torts cada matinada,
perdem el nord cantant això.
Hòstia, Jordi, mira que hi he donat voltes,
no sé si amb el mossèn hi passo masses hores,
ara que tenia una vida ordenada,
però és que és tan divertit que no penso a tornar a casa.
La nostra relació s’enforteix dia a dia,
la veritat és que pateixo per no aixecar sospites,
ell diu que a vegades ha sentit alguna cosa,
però que ho té controlat i que no faig cap nosa.
La qüestió és que anem d’empalmada
a missa de nou, i l’hem animada i fem enrenou,
que fot dos mesos no venia ni déu,
i ara donem hòsties de deu en deu.
Com m’ha canviat la vida,
aquest tio és una canya,
i agafa cada castanya
però m’encanta com em mira.
No sé què m’està passant,
però quan miro al meu voltant,
només veig ciris i sants,
només veig ciris i sants,
només veig ciris i …
